Directori

Fonts d'informació sobre el sector

Totes les fonts a través de les quals es pot obtenir dades o informació de qualsevol tipus sobre el sector del lleure educatiu i sociocultural són parcials i generalment incompletes, tenint en compte que no hi ha cap institució pública, acadèmica o privada que, fins al moment, s’hagi plantejat l’estudi del sector en la seva globalitat i contemplant totes les seves singularitats.

Amb aquest directori de fonts d'informació, que s'anirà desenvolupant progressivament, fem un primer esforç per reunir en un mateix espai l'enllaç amb tots els dispositius de recopilació d'informació, estudi o recerca que tracten sobre algun aspecte totalment o parcialment relacionat amb el sector. 

Agrupem les fonts segons temàtiques o àmbits d'estudi per orientar les persones que hi estiguin interessades. Ens obrim, a més, a la possibilitat que qualsevol persona o organització que consulti aquesta plataforma ens suggereixi alguna font o institució que no hi estigui recollida per completar de manera col·laborativa aquesta eina de coneixement.

Ens podeu fer arribar les vostres propostes a través d'aquest formulari.

Empresa

El desplegament del sector del lleure educatiu i sociocultural des d'una òptica professional té el seu origen en la iniciativa dels emprenedors que, des dels anys 80 del segle passat, van iniciar la seva activitat, sovint de manera autodidacta. Les petites i mitjanes empreses son encara avui el sector majoritari d'activitat per als serveis educatius no formals i per als serveis culturals de proximitat. No és possible tenir un coneixement complet del sector sense estudiar-ne l'activitat econòmica i la seva articulació a través de les pime, com a model clarament majoritari, i de la resta de formes jurídiques empresarials.

Lleure educatiu

Expressió singular catalana del sistema d'activitats i serveis en temps lliure per a infants i joves amb contingut i intenció educativa, amb un clar origen associatiu però desenvolupat professionalment fins a esdevenir un sector econòmic en clara progressió i creixement. Inclou les formes més clàssiques d'activitat com els esplais, els casals de vacances o les ofertes de lleure esportiu, però té també un desenvolupament especialment rellevant en la prestació dels serveis de temps educatiu de migdia i els seus menjadors escolars i una àmplia diversitat d'activitats extraescolars, vinculades o no al sistema educatiu.

Cultura de proximitat

La tradició de l'animació o la dinamització sociocultural, desenvolupada a Catalunya a partir dels anys 80 del segle passat, ha esdevingut el fonament tècnic i professional d'un sector per al que avui es va generalitzant la denominació de cultura de proximitat. S'identifica especialment pels serveis i programacions vinculats a la gestió dels equipaments de proximitat (centres cívics, creació, patrimonials, espais joves, casals infantils, gent gran) que es proposen atendre universalment tota la ciutadania i mediar per facilitar la participació comunitària i l'accés a la cultura i l'art. 

Joventut

Les polítiques de joventut foren a Catalunya un dels àmbits pioners dintre de l'administració pública a l'hora de desplegar l'acció sociocultural. És difícil delimitar-ne l'abast perquè tot sovint interactuen amb espais de lleure educatiu, de gestió cultural o de polítiques socials, però hi ha diversos dispositius que, liderats per administracions o institucions privades, posen el focus de la seva atenció en els joves des de qualsevol de les perspectives possibles.

Colònies

Les colònies compten amb una tradició de més d'un segle a Catalunya i, malgrat això, son escassos els espais d'estudi i recerca que hi han dedicat esforços. En conjunt hi ha més de 500 instal·lacions a Catalunya, entre cases de colònies, albergs, aules de natura, granges escola i terrenys d'acampada. El sector desenvolupat al seu voltant constitueix un àmbit econòmic rellevant, centrat sobretot en les colònies escolars, les colònies de vacances, les estades de caràcter associatiu i familiar i el turisme juvenil, amb una forta component internacional.

Mediació patrimonial

La mediació com a tècnica d'intervenció per facilitar l'accés de la ciutadania als continguts i recursos patrimonials és un àmbit d'activitat de plena vigència, que conjuga continguts i expertesa en l'àmbit cultural i artístic i metodologies pedagògiques, amb voluntat educativa. Pràcticament tots els centres museístics i patrimonials inclouen programes des d'aquesta perspectiva i es desenvolupa al mateix temps un sector econòmic especialitzat en el disseny, planejament i prestació de serveis.