Aquesta web utilitza cookies per a recopilar informació que ens ajuda a optimitzar l’experiència d’usuari. Llegeix la nostra política de cookies.

Directori

Fonts d'informació sobre el sector

Totes les fonts a través de les quals es pot obtenir dades o informació de qualsevol tipus sobre el sector del lleure educatiu i sociocultural són parcials i generalment incompletes, tenint en compte que no hi ha cap institució pública, acadèmica o privada que, fins al moment, s’hagi plantejat l’estudi del sector en la seva globalitat i contemplant totes les seves singularitats.

Amb aquest directori de fonts d'informació, que s'anirà desenvolupant progressivament, fem un primer esforç per reunir en un mateix espai l'enllaç amb tots els dispositius de recopilació d'informació, estudi o recerca que tracten sobre algun aspecte totalment o parcialment relacionat amb el sector. 

Agrupem les fonts segons temàtiques o àmbits d'estudi per orientar les persones que hi estiguin interessades. Ens obrim, a més, a la possibilitat que qualsevol persona o organització que consulti aquesta plataforma ens suggereixi alguna font o institució que no hi estigui recollida per completar de manera col·laborativa aquesta eina de coneixement.

Ens podeu fer arribar les vostres propostes a través d'aquest formulari.

Empresa

El desplegament del sector del lleure educatiu i sociocultural des d'una òptica professional té el seu origen en la iniciativa dels emprenedors que, des dels anys 80 del segle passat, van iniciar la seva activitat, sovint de manera autodidacta. Les petites i mitjanes empreses son encara avui el sector majoritari d'activitat per als serveis educatius no formals i per als serveis culturals de proximitat. No és possible tenir un coneixement complet del sector sense estudiar-ne l'activitat econòmica i la seva articulació a través de les pime, com a model clarament majoritari, i de la resta de formes jurídiques empresarials.

Observatori de la pime de Catalunya

És el departament d’estudis de la patronal PIMEC. Les pimes i autònoms són coneixedors de les seves empreses i de la pròpia activitat però sovint no disposen d’informació a nivell agregat, sectorial, territorial o per dimensió empresarial. L'observatori recull dades dels principals organismes oficials i en genera de pròpies per tal d’aportar informació útil per a les pimes catalanes.

Lleure educatiu

Expressió singular catalana del sistema d'activitats i serveis en temps lliure per a infants i joves amb contingut i intenció educativa, amb un clar origen associatiu però desenvolupat professionalment fins a esdevenir un sector econòmic en clara progressió i creixement. Inclou les formes més clàssiques d'activitat com els esplais, els casals de vacances o les ofertes de lleure esportiu, però té també un desenvolupament especialment rellevant en la prestació dels serveis de temps educatiu de migdia i els seus menjadors escolars i una àmplia diversitat d'activitats extraescolars, vinculades o no al sistema educatiu.

Equitat.org

Fins fa ben poc coneguda com a Fundació Bofill, es dedica a promoure el coneixement, l'anàlisi i la elaboració de propostes de millora del sistema educatiu posant el focus en l'eliminació de les desigualtats. Edita gran nombre de documents amb recerques especialitzades, guies de treball i models adreçats a tots els agents de la comunitat educativa. 

Servei d'Educació en el Lleure

La Direcció General de Joventut recull a través del seu Servei d'Associacionisme i Educació en el Lleure totes les activitats de lleure educatiu que es comuniquen formalment, d'acord amb la normativa vigent. A través del sistema de Dades obertes de la Generalitat és possible consultar totes i cadascuna de les activitats comunicades. Té especial interès per conèixer l'abast de la campanya de lleure educatiu d'estiu.

Càtedra de lleure educatiu

La Fundació Pere Tarrés impulsa la Càtedra de Lleure Educatiu i Acció Sociocultural des de la seva Facultat d'Educació Social i Treball Social. En el marc de la seva actuació desplega diverses línies de recerca i fa publicació dels treballs que se'n deriven amb regularitat. 

El Panoràmic

El Panoràmic és un dispositiu de recerca per a generar coneixement al voltant del sector associatiu, incloent la seva activitat econòmica. Va sorgir després de la celebració del 2n Congrés d'Associacions de Barcelona, el 2011 amb l'aliança de diverses organitzacions del tercer sector. Tot i que ja no està actiu, per falta de finançament, durant diversos anys va realitzar informes basats ens una enquesta anual i en diversos treballs territorials. El lleure educatiu seria només un dels seus àmbits d'interès, que son més extensos, però els treballs aporten bona informació sobre el sector associatiu. Els seus documents són disponibles a la xarxa.

Cultura de proximitat

La tradició de l'animació o la dinamització sociocultural, desenvolupada a Catalunya a partir dels anys 80 del segle passat, ha esdevingut el fonament tècnic i professional d'un sector per al que avui es va generalitzant la denominació de cultura de proximitat. S'identifica especialment pels serveis i programacions vinculats a la gestió dels equipaments de proximitat (centres cívics, creació, patrimonials, espais joves, casals infantils, gent gran) que es proposen atendre universalment tota la ciutadania i mediar per facilitar la participació comunitària i l'accés a la cultura i l'art. 

Centre d'Informació i Documentació del CERC

El CERC (Centre d'Estudis i Recursos Culturals) de la Diputació de Barcelona orienta la seva activitat a promoure les polítiques culturals locals i especialment a través dels municipis de la demarcació. És, a la pràctica, un organisme de referència per al conjunt del sector professional de la gestió cultural, públic o privat. El seu Centre d'Informació i Documentació té un valuós fons, que inclou tots els estudis i recerques que s'impulsen des del CERC, però abasta un ampli ventall bibliogràfic, referència obligada per al món de la cultura.

Mapa d'equipaments culturals de Catalunya

El Departament de Cultura del Govern situa damunt del mapa català la seva àmplia xarxa d'equipaments culturals amb les dades essencials de cadascun d'ells. La classificació inclou una tipologia que reuneix els centres de proximitat, com cases de cultura, centres cívics i ateneus. Tota la informació, a més, és consultable a través del dispositiu de dades obertes del Govern. 

El DRAC

El Departament de Cultura ha creat un repositori de documentació no administrativa generada per l'acció de Govern i des de totes les institucions que hi estan relacionades. Sota l'acrònim DRAC (Dades i Recursos d'Accés Obert de Cultura) es pot consultar estudis, recerques, guies, estadístiques, projectes, plans i tota mena de materials generats per les polítiques culturals.

Joventut

Les polítiques de joventut foren a Catalunya un dels àmbits pioners dintre de l'administració pública a l'hora de desplegar l'acció sociocultural. És difícil delimitar-ne l'abast perquè tot sovint interactuen amb espais de lleure educatiu, de gestió cultural o de polítiques socials, però hi ha diversos dispositius que, liderats per administracions o institucions privades, posen el focus de la seva atenció en els joves des de qualsevol de les perspectives possibles.

Observatori Català de la Joventut

És el principal dispositiu de recerca a Catalunya en l'àmbit de la Joventut, referència bàsica per a les polítiques públiques de joventut, per a treballadors del sector i per a tota mena d'organitzacions que hi treballen des d'una òptica professional. Depèn de la Direcció General de Joventut del Govern de la Generalitat.

Fundació Ferrer i Guàrdia

Una organització que, des de 1987, genera coneixement, fa recerca i dona suport i assessorament en els àmbits de la laïcitat, la joventut, la participació i les polítiques públiques. A través del seu apartat de publicacions i estudis podeu accedir a treballs que investiguen i fan propostes en l'àmbit de les polítiques de joventut, entre d'altres, des de diferents perspectives.

Plataforma de bones pràctiques

Un projecte impulsat per l'Associació Catalana de Professionals de Joventut (ACPJ) que tria, amb criteri estrictament tècnic i de manera independent, projectes de polítiques de joventut valorats positivament pels propis professionals. Descriu cadascun dels projectes, n'explica les virtuts i dona les dades clau per tal que administracions, entitats, empreses o professionals les puguin prendre com a exemple de bones pràctiques. 

Edicions de la Diputació de Barcelona

La històrica Oficina del Pla Jove i l'actual Servei d'Adolescència i Joventut de la Diputació de Barcelona tenen una llarga tradició d'impuls de recerques i treballs tècnics sobre polítiques de joventut adreçats especialment als ens municipals. Malgrat que darrerament han eliminat l'etiqueta "Joventut" i inclouen les obres que hi fan referència en l'àmbit de benestar i ciutadania, amb una cerca ben dirigida és possible trobar publicacions molt valuoses per a la pràctica professional en aquest àmbit.

Colònies

Les colònies compten amb una tradició de més d'un segle a Catalunya i, malgrat això, son escassos els espais d'estudi i recerca que hi han dedicat esforços. En conjunt hi ha més de 500 instal·lacions a Catalunya, entre cases de colònies, albergs, aules de natura, granges escola i terrenys d'acampada. El sector desenvolupat al seu voltant constitueix un àmbit econòmic rellevant, centrat sobretot en les colònies escolars, les colònies de vacances, les estades de caràcter associatiu i familiar i el turisme juvenil, amb una forta component internacional.

Xarxa d'instal·lacions juvenils

La Direcció General de Joventut, que forma part del Departament de Drets Socials del Govern, regula la xarxa d'instal·lacions juvenils i en gestiona el registre i la seva actualització. Malgrat que no ofereix informació estadística sobre el seu funcionament i activitat, permet accedir al registre d'instal·lacions i a la seva distribució territorial.

Mediació patrimonial

La mediació com a tècnica d'intervenció per facilitar l'accés de la ciutadania als continguts i recursos patrimonials és un àmbit d'activitat de plena vigència, que conjuga continguts i expertesa en l'àmbit cultural i artístic i metodologies pedagògiques, amb voluntat educativa. Pràcticament tots els centres museístics i patrimonials inclouen programes des d'aquesta perspectiva i es desenvolupa al mateix temps un sector econòmic especialitzat en el disseny, planejament i prestació de serveis.

Visitants de museus

El Departament de Cultura del Govern recull i sistematitza estadístiques sobre els visitants dels museus registrats i de les col·leccions obertes al públic de Catalunya. Aquesta informació s'actualitza anualment i es mostra al web institucional.

Xarxa de Museus Locals

Aquesta xarxa agrupa museus locals de més de 50 municipis de la demarcació de Barcelona amb la intenció de fer-los suport, de facilitar espais de cooperació i per ampliar-ne la difusió i el coneixement. Es pot consultar informació de tots els centres i s'enllaça també amb els seus arxius i centres de documentació. La impulsa la Diputació de Barcelona.

Observatori de Públics del Patrimoni

L'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) centra bona part de la seva actuació en el treball de l'Observatori dels Públics del Patrimoni Cultural de Catalunya (OPPCC). Impulsa de manera estable projectes de recerca i informes destinats a generar coneixement per al sector i a fer suport a als museus i a les institucions públiques per millorar en la seva gestió i en la qualitat dels seus serveis. Els documents i estudis que genera son disponibles al seu espai web.